Results 71 to 80 of about 16,113 (160)
Estructura urbana de Besalú a la baixa edat mitjana
Quaderns de les Assemblees d'Estudis, 1983 Deixant de banda les diferents hipòtesis de l'origen remot de la vila, les primeres dades documentals sobre Besalú corresponen al segle X i es refereixen al territorio Bisuldunense (818), comitatu Bisuldunense (858) castro Bisulduni (966) i vila Bisuldunansi (977). (Monsalvatge. Col. Diplomàtica T.X. p. 140).
openaire +1 more source
Els "Espirituals" i l'"Ordo rerum" [PDF]
, 2013 Els «espirituals» són un dels moviments heterodoxos que van fer acte de presència en la baixa edat mitjana, especialment els qui, capitanejats per Guillem d’Ockham, van oposar-se, des de la cort de Lluís de Baviera al papa Joan XXII.
Gil i Ribas, Josep
core
Tres obres tortosines: un sostre «a usança nostra», un dibuix del segle xvi i un «quadro embigat» del mil sis-cents [PDF]
, 2013 En aquest text s’analitzen tres teginats que només tenen en comú el seu origen geogràfic, la ciutat de Tortosa. En canvi, per la seva diversitat, es tracta d’obres significatives des del punt de vista cronològic (un teginat típic de la baixa edat mitjana,
Vidal Franquet, Jacobo
core
Les Drassanes Reials de Barcelona a la baixa edat mitjana
Drassana, 1995 Un dels elements arquitectònics més característics de la façana marítima, de la sky line, de Barcelona són, sens dubte, les drassanes reials.
openaire +2 more sources
Nuremberg a la baixa edat mitjana
La ciudad de Núremberg fue un centro político fundamental en el imperio bajomedieval. Además de ser una urbe privilegiada por los emperadores germánicos, debido a su enorme peso comercial, era también un centro de comunicaciones importantísimo que conectaba los cuatro puntos cardinales del reino.
openaire +1 more source
Els delmes a l'Alta Garrotxa, durant la Baixa Edat Mitjana
Quaderns de les Assemblees d'Estudis, 1988 L'Alta Garrotxa l'hem de considerar com l'autèntica GARROTXA, per tal com si aquest mot significa país aspre, trencat, espadat i abrupte, no hi ha cap més contrada a qui sigui tan escaient semblant denominació; però aquesta s'ha fet extensiva a la resta de la comarca que té per capital la ciutat d' Olot.
openaire +1 more source
, 2011 Obra ressenyada: Jordi BOLÓS (ed.), Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2007, 420 pp. ISBN 978-84-8409-241-
Martí, Ramon,
core
Gran comerç i petit comerç a la Corona d’Aragó. L’exemple de València a la Baixa Edat Mitjana
, 2009 David Igual Luis
openalex +2 more sources