Results 1 to 10 of about 86 (84)

Divisar el dorado. Evidencias materiales de las conexiones interculturales en un ajedrez de cristal de roca y el sello de una condesa (ss. X-XI)

open access: yesArchivo Español de Arte, 2021
Los restos de una brillante sustancia metálica parecida al oro en el ajedrez medieval de cristal de roca en la Catedral de Ourense y en el sello de Emessindis en la Catedral de Girona se publican aquí por primera vez, descubrimientos inesperados que ...
Therese Martin
doaj   +1 more source

Un cercle poètic al bisbat de Girona de 1250-1280: pistes documentals

open access: yesAnuario de Estudios Medievales, 2023
[ca] L’article proposa un replantejament del paper de les terres gironines en la cultura trobadoresca, centrat sobretot en les circumstàncies de la possible etapa inicial de l’activitat de Cerverí (el moment en què es va convertir en Cerverí de Girona),
Miriam Cabré, Albert Reixach Sala
doaj   +1 more source

El camafeo de Júpiter de Girona: una obra imperial reutilizada en la Baja Edad Media

open access: yesArchivo Español de Arqueología, 2022
En el presente trabajo abordamos el estudio de un camafeo romano de considerable calidad y tamaño (6,2 × 4,8 cm), en sardónice tricolor tallado en tres estratos, con la representación de Júpiter entronizado y que se encuentra reutilizado en la Cruz de ...
Jordi Oliver Vert   +1 more
doaj   +1 more source

La façana gòtica de la catedral de Girona

open access: yesLocvs Amoenvs, 2006
La catedral de Girona és universalment coneguda pel fet que posseeix la nau única més ampla del món en estil gòtic (prop de 23 metres d’amplada), i també perquè té una molt notable façana barroca que tanca l’edifici per ponent, damunt d’una solemne ...
Pere Freixas   +3 more
doaj   +1 more source

¿Patronazgo en cuestión o cuestión de patronazgo? Ermessenda de Carcassone y el desaparecido frontal de altar de la catedral de Girona: el enigma de su piedra sigilar

open access: yesLocvs Amoenvs, 2020
La condesa Ermessenda de Carcassone es célebre por su constante impulso al patronazgo de obras de arte y de arquitectura en los diversos condados sobre los que, en dos ocasiones, ejerció su autoridad.
Verónica Carla Abenza Soria
doaj   +1 more source

El estandarte y el frontal de sant Ot: ¿El ajuar del santo obispo de la catedral de la Seu d’Urgell?

open access: yesAnales de Historia del Arte, 2015
El estandarte de sant Ot y el frontal bordado del Victoria and Albert Museum, dos bordados redescubiertos a inicios del siglo xx en la catedral de la Seu d’Urgell, son obras relevantes del románico peninsular al lado, por ejemplo, del famoso Tapiz de la ...
Laila Monge Siméon
doaj   +1 more source

L’acabament de la seu de Girona. Projectes i fases de construcció de la façana barroca (1680-1733)

open access: yesLocvs Amoenvs, 2008
La construcció del frontispici de la catedral de Girona va significar la fi d’un llarg procés de més de tres segles de renovació i substitució de l’antic temple romànic. L’estudi que ve a continuació és una crònica detallada del transcurs d’edificació de
Francesc Miralpeix i Vilamala
doaj   +1 more source

Noves aportacions al catàleg d’obra de Jacint Morató Soler: el retaule major de Sant Lluc de Girona

open access: yesLocvs Amoenvs, 2006
L’estudi que tenen a les mans revisa l’activitat professional d’un dels escultors més notables del segle xviii català, Jacint Morató Soler. Reconstrueix els seus anys d’aprenentatge, vinculats al taller de l’artífex manresà Josep Sunyer i Raurell i els ...
Teresa Avellí
doaj   +1 more source

Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona

open access: yesAnuario Musical, 1999
Des de 1554 a 1835 la práctica musical s'institucionalitzà a la diòcesi de Girona en 26 parroquies, sis monestirs, tres col•legiates i dos santuaris, que comptaren amb organista permanent, en total 37 esglésies, a mes de la catedral.
Josep M. Marquès
doaj   +1 more source

La polémica restauración de la fachada de la catedral de Barcelona en el siglo XIX

open access: yesHispania Sacra, 2014
La finalización de la catedral de Barcelona en el siglo XIX suscitó polémica por las diferentes propuestas neogóticas que se presentaron. La Real Academia de Bellas Artes de San Fernando validó la dibujada por Manuel Girona, que no era arquitecto, sino ...
Judith Urbano Lorente
doaj   +1 more source

Home - About - Disclaimer - Privacy