Results 11 to 20 of about 1,422 (148)
Fortificacions i assentaments en alçada a l'àmbit rural del nord-est de Catalunya durant l'Alta Edat Mitjana (Segles VI-XI) [PDF]
Aquesta aportació pretén oferir una síntesi sobre les característiques de les fortificacions i assentaments en alçada de l’àmbit rural del nord-est de Catalunya en la seva llarga evolució durant l’Alta Edat Mitjana.
Cristian Folch
doaj +2 more sources
Royo Pérez, Vicent, Les arrels històriques de la comarca dels Ports. Societat, poder i identitat en una terra de frontera durant la Baixa Edat Mitjana. Benicarló. Biblioteca La Barcella Minor, nº 2. Onada Edicions, 2018. 372 págs. ISBN: 8417050620.
Julián Donado Vara
doaj +2 more sources
Onomàstica i poblament a la Catalunya septentrional a l’alta edat mitjana
Les fonts documentais que ens poden permetre de conèixer l’alta edat mitjana són escasses -malgrat la riquesa de documents que tenim a Catalunya- i sovint són molt formulàries i per això repetitives.
Bolòs, Jordi
exaly +3 more sources
Els monestirs femenins valencians en la Baixa Edat Mitjana.
El capítol analitza el procés d'implantació de les diferents ordes monàstiques femenines pel regne de València, amb especial atenció a la ciutat de València, durant l'edat mitjana.
Cortés, Josepa, Pons, Vicent
openaire +2 more sources
Revisió dels primers diplomes de Carlemany per als comtats catalans
[ca] En la seva publicació Els Diplomes carolingis a Catalunya, Ramon d’Abadal publicà la refecció de dos documents de Carlemany perduts, un per als hispana i l’altre per als barcelonins.
Gaspar Feliu
doaj +1 more source
Ribera Llopis, Joan M.
openaire +4 more sources
Aquest és un estudi sobre metrologia. Els darrers temps han sorgit treballs a l’àmbit medieval català que posen en dubte el significat de les unitats de mesura que feren servir els feudals a l’hora de repartir-se les terres aconseguides en qualitat de ...
Plàcid Pérez Pastor
doaj +1 more source
A la baixa edat mitjana els grans temples cristians utilitzaven importants quantitats de cera, que era un producte exposat a les oscil·lacions del mercat mediterrani i que, en general, resultava cara.
Lluís Sales i Favà, Carles Vela Aulesa
doaj +1 more source
Castelló de n’Arrufat, Riutor i la séquia Faviana (Arqueologia toponímica)
Els Francs i Marjals eren uns terrenys pantanosos entre Russafa (sud de la ciutat de València) i l’Albufera que a l’edat mitjana restaven fora del domini de l’Horta i hom va tractar de sanejar.
Vicenç M. Rosselló i Verger
doaj +5 more sources
Els parcel·laris medievals del secà al terme municipal de Castelló de la Plana (la Plana Alta)
En els terrenys de secà del terme municipal de Castelló de la Plana, situats al nord i oest de la ciutat, es conserven tres parcel·laris formats per una sèrie de camins paral·lels situats a intervals pròxims que es coneixen com a “quadres”.
Ferran Arasa i Gil
doaj +1 more source

