Results 41 to 50 of about 3,879 (112)
Goigs en llaors de Santa Maria Magdalena, venerada a la seua ermita del Castell Vell, de la ciutat de Castelló de la Plana [PDF]
Impremta Gramon. Aquests goigs es cantaven a finals del segle a l'Ermita de Santa Maria Magdalena, el tercer diumenge de Quaresma, en la Romeria de les canyes del poble de Castelló. S'il·lustren amb un gravat del segle XVIII de l'Obrador de la filla d'A.
Autor desconegut
core
Facsímil de la 1a edició dels goigs de Sant Gabriel, any 1946.
Baldelló, Francesc de P. +1 more
core
Goigs a llaor de Sant Nicolau d'Arrahona
Imprés per la Noogràfica ...
Calvó Casanovas, Jaume, Geis, Camil
core
Goigs en llaors de la Mare de Déu del Lledó, venerada a la seua basílica de Castelló
Els presents Goigs obtingueren el Premi Especial de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, al V Certamen Literari Mare de Déu del Lledó, l'any ...
Villarreal Casalta, Manuel
core
Goigs a llaor de Sant Francesc de Sales, bisbe i confessor, patró dels periodistes i repòrters
Impremta Novell. 3a edició. Goigs realitzats en record del Solemne Ofici celebrat el dia de Sant Francesc de Sales, a l'església de Nostra Senyora del Carme dels P.
Grané, Miquel, Ribas, Joan
core
Deixem lo dol. Goigs i músiques de Pasqua al tercer mil·leni
Bàrbara Duran nos presenta en Deixem lo dol. Goigs i músiques de Pasqua al tercer mil·leni un estudio detallado de las prácticas musicales tradicionales en las Islas Baleares que se realizan durante la Pascua Florida, y que la autora agrupa bajo la ...
Ferrando, Juanma
core
Forma part de la portada dels Estatuts dels Amics dels Goigs de Barcelona.
Baldelló, Francesc de P. +1 more
core
Goigs a llaor del gloriós màrtir Sant Feliu Africà, patró de Sabadell
Imprés per La noogràfica ...
Autor desconegut
core
Edició commemorativa de l'Exposició feta per Els Amics dels Goigs a Calaf patrocinada per la Conselleria de l'ajuntament de Calaf i la ...
Guiteras, Llorenç
core
Mallorca a peu, quin goig! [PDF]
Patrimoni i activitat física : Les rutes excursionistes per les nostres illes han agafat força en els darrers anys, ja sigui per la voluntat de fer exercici o perquè empreses de gestió cultural hi han vist un nínxol de negoci. En qualsevol cas, és una bona forma de fer esport i gaudir del nostre patrimoni natural, cultural i etnològic.
openaire

