Results 11 to 20 of about 70 (50)
La capacitat d’atracció de les llengües té en l’estat de la transmissió lingüística intergeneracional una de les informacions més rellevants. L’enquesta Coneixement i ús social del valencià de l’any 2021, per primer cop en la sèrie d’enquestes ...
Albert Fabà Prats +2 more
doaj +1 more source
El foment de l'ús públic de la llengua des de l'Administració local
II Taula rodona per a tècnics de planificació lingüística ...
Xosé González Martínez
doaj
L’enquesta sociolingüística Coneixement i ús del valencià de l’any 2021 ens aporta la informació demoscòpica més actualitzada del conjunt de variables que diagnostiquen la salut de la llengua al País Valencià.
Albert Fabà Prats +2 more
doaj +1 more source
La selecció, la formació i el reciclatge lingüístic dels funcionaris
II Taula rodona per a tècnics de planificació lingüística ...
Elisabete Bizkarralegorra
doaj
Sexe, gènere i planificació lingüística: el trencament de la CUP
En els darrers anys, el llenguatge no sexista s’ha fet un lloc en els discursos dels partits polítics. Sens dubte, la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) és qui ha trencat més esquemes, amb relació al tractament del gènere.
Mireia Tomàs, Carme Bach
doaj +1 more source
La promoció i la regulació de l'ús de la llengua nacional a l'Administració
II Taula rodona per a tècnics de planificació lingüística ...
Joan Ramon Solé i Durany
doaj
La presència de la llengua en el sistema educatiu
II Taula rodona per a tècnics de planificació lingüística ...
Guillem Badenes i Franch
doaj
L'elaboració de llenguatges especialitzats de l'Administració
II Taula rodona per a tècnics de planificació lingüística ...
Carles Duarte i Montserrat
doaj
Els models de planificació terminològica i el cas català
Aquest treball presenta el marc de la planificació terminològica en el context de la planificació lingüística, activitat vital per a totes les llengües i que esdevé cada vegada més important.
Úna Bhreathnach
doaj
Història del col·lectiu GCS/ASOLC/SOCS
L’any 1973 un petit col·lectiu d’estudiosos dels Països Catalans es constituí en el Grup Català de Sociolingüística (GCS), amb el propòsit d’impulsar la normalització de la llengua catalana i els estudis sociolingüístics en la seva àrea. La seva primera
Francesc Vallverdú
doaj

