La clàusula «rebus sic stantibus» en la jurisprudència actual
A partir de l'atàvic ideal encaminat a aconseguir que el llenguatge jurídic sigui clar, precís i concís, però sense prescindir «del pes de la dogmàtica i de la tradició en l'elaboració de la cultura jurídica», en aquest article s'examina la clàusula ...
Maria do Carmo Henríquez +4 more
doaj +1 more source
El llenguatge judicial des d’una perspectiva comparada i plurilingüe
El llenguatge judicial és el més característic dels llenguatges jurídics. De fet, els jutges fan coses amb paraules o, més precisament, els jutges fan coses amb casos. Aquest estudi duu a terme una anàlisi comparada del llenguatge judicial que utilitza l’
David Ordóñez Solís
doaj +1 more source
La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans
La docència universitària de la redacció jurídica i administrativa en llengua catalana és clarament insuficient a la vista de les dades que faciliten les universitats dels Països Catalans en els plans docents dels graus i els postgraus en dret que ...
Josep M. Mestres i Serra
doaj +1 more source
Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur : estudis sobre la variació terminològica, la història, els recursos, el model lingüístic i l'ús del LJC [PDF]
El llenguatge jurídic català (LJC) viu una etapa d’estancament a causa del poc ús que se’n fa, el retrocés en el marc jurídic i la perduració dels obstacles que n’impedeixen el desenvolupament.
Arnall Duch, Anna
core
Els anglicismes en l'italià legislatiu suís: extensió i naturalesa del fenomen
En les darreres dècades, la llengua italiana ha recorregut cada vegada més a l’anglès per crear diversos neologismes. Aquesta tendència es pot trobar sobretot en llenguatges tècnics i especialitzats, inclòs el llenguatge jurídic i institucional.
Paolo Canavese
doaj +1 more source
Terminologia i llenguatge jurídic
Exposició amb motiu del XIV Seminari sobre Dret i Llengua organitzat pel Servei de Llengües i la Facultat de Dret els dies 18 i 19 de maig i el 3 de juny de 2011.
Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques +1 more
core
L'ús ambigu d'«incís» en les referències parcials de preceptes legals
Dins de l'anàlisi del llenguatge jurídic, partim de l'afirmació que en les referències parcials de preceptes legals (i en citacions i remissions) tant en textos legals com en l'aplicació del dret, es produeix ambigüitat quan s'usa el substantiu incís ...
Virtudes Sánchez López
doaj +1 more source
Els mots intertextuals dels textos administratius
Els textos administratius presenten una identitat discursiva reconeguda, diferenciada, que s’ha explicat a partir d’una sèrie d’elements lingüístics i extralingüístics, contextuals, relacionats amb el seu ús, entre els quals destaquen la identitat ...
Heraclia Castellón Alcalá
doaj
Real Academia Española y Consejo General del Poder Judicial. «Diccionario del español jurídico»
Recensió bibliogràfica de Real Academia Española i Consejo General del Poder Judicial. Diccionario del español jurídico. Direcció de Santiago Muñoz. Barcelona: Espasa, 2016. LV + 1.669 p.ISBN: 978-84-670-4730-1.
Josep M. Mestres i Serra +1 more
doaj +1 more source
Actes de la I Jornada de la CILAJ. Llenguatge jurídic i administratiu universitari
Actes de la jornada sobre llenguatge jurídic i administratiu universitari, en què es presenta la Comissió Interuniversitària de Llenguatge Jurídic i Administratiu (CILAJ)
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
core

